CATALÀ: Un nou dia de la dona (que no 8 de març). Per això vull referir-me a una de les meves últimes troballes: el senyal de trànsit Fru Gårman. O dit d'una altra manera la senyora que camina.
Jo em dedicava a buscar aquest senyal per poder creuar al carrer*. Fins que algú em va dir que això no era un lavabo i que estava plenament autoritzada a creuar on hi havia el senyal de Herr Gårman. O dit d'un altre manera el senyor que camina. O encara més clar, el senyal de pas de vianants de tota la vida.
Tirant d'especulació barata, suposo que un dia un suec.... una sueca es va llevar i va pensar: "Què coi! La igualtat també passa pels senyals de trànsit. Si els escolars i els rens en tenen, les dones també". Dit i fet. Convocatòria de concurs de disseny de senyals de trànsit i un guanyador oficial.
Però a Uppsala hi havia un grup rebel. Pensaven que la Fru Gårman semblava sortida d' una comunitat amish*. Per això la van pentinar amb laca i assecador, li van regalar un sostenidor cònic estil Madonna i una faldilla en crisi. Tot seguit van començar a instal·lar els senyals amb la nova fru a la ciutat... I vet aquí un gos, vet aquí un gat, ja està tothom amb els arguments esmolats pel debat.
* Afirmació basada en la meva imaginació, no en la realitat.
*****************************************
SVENSKA: Det är en ny kvinnodag (men inte den 8 mars). Därför vill jag berätta om ett av mina senaste avslöjanden: Fru Gårman, vägmärket.
 |
| Herr Gårman i drag |
Jag letade efter detta vägmärke för att korsa gåtan tills någon sa att detta inte var en toalett*. Jag var absolut tillåten att gå även där det fanns en helt vanlig Herr Gårman.
Om jag tillåts spekulera, antar jag att en svensk medborgare (av det kvinnliga könet) vaknande en dag och tänkte: "Vad tusan! Jämställdheten handlar också om vägmärken. Om skolbarnen och älgarna har dem, så skall förstås kvinnorna med. Sagt och gjort. Utlysning av designtävling och officiell segrare utsedd.
Men i Uppsala fanns det en rebellgrupp. De tyckte att Fru Gårman verkade ha rymt från ett amish-samfund*. Därför kammade de henne med lack och hårtork, gav henne en konisk Madonna-behå och en kjol som fallit offer för nedskärningarna i offentlig sektor. Strax efter det började de att installera de nya vägmärkena med den nya frun över hela staden... Och snipp snapp snut, nu är debatten långtifrån slut.
* Påståendet är grundat i min fantasi, inte i verkligheten.
M'agrada més la uppsalenca que la més tradicional. No em ficaré al debat de si cal o no. Només pensem: que pasaria si només hi haguessin senyals de dones creuant el carrer? Abuffff! No vull ni pensar-ho!
ReplyDeleteClar que sí! Molt millor la uppsalenca, que sembla una dona d'aquest segle. Tot i que el Herr Garmån amb vestit tampoc està malament.
ReplyDeleteHaha! Var såg du denna skylt? Jättebra skrivet också. /Martin
ReplyDeleteDen roliga skylten kommer från Mr... Google :)
ReplyDeletePensa que a molts lavabos el dilema és més delirant. És tan moderna la ciutat que hem d'arribar al bar ensenyats i entendre que la taronja és pels homes i el raïm per les dones.Clar. De tota la vida!
ReplyDeleteCom? Les targones són dones. Tothom ho sap. Raïm o taronja, pera o poma... les fruites també tenen dret a tenir els seus senyals de trànsit.
ReplyDeleteAlerta! Torno després d'estar parlant en suec dues hores i mitja amb alemanys, siris, rusos i finlandesos. Les meves neurones estan revolucionades.