The sound of silence

CATALÀ: No és una pel·li muda. Tampoc una sessió de meditació. El mutisme ha poseït la vintena de persones que hi ha a la sala. Només el soroll dels teclats i dels ratolins camufla aquest silenci sepulcral. De vegades, la pluja és l'encarregada d'animar el nivell de decibels a la sala.

Aquest silenci de temple budista és el que més m'ha impactat de la meva nova - i primera - feina a Suècia.

Acostumada a treballar en una redacció de ràdio on els sintonitzadors sonaven a tot volum, s'ovacionaven amb intensitat les visites al perruquer i els pensaments més banals s'expressaven en veu alta; em sento fora del meu habitat natural. Com E.T. a Califòrnia. Com Alfredo Landa a Alemanya.

Enlloc de les cordes vocals, els meus companys fan servir el xat de Skype per comunicar-se. Allà et diuen quina feina has de fer, et poden ajudar si tens un problema o, fins i tot, fer alguna broma. Alguns ho veuen com el secret de la productivitat. Jo ho veig com un mètode maquiavèlic per fer una cosa ben sueca: mantenir les distàncies.

3,2,1 silenci i... treballant!

                                      ************************************************

SVENSKA: Det är varken en stumfilm eller en meditationsklass. Mutismen har intagit de tjugo personerna som sitter i rummet. Bara tangent- och musljud kamouflerar denna dödstystnad. Ibland är det regnet som peppar upp decibelnivån i salen.

Denna stumhet som liknar ett buddistiskt tempel är det som har överraskat mig mest med mitt nya - och första- jobb i Sverige.

Jag var van vid att jobba på en radioredaktion där radioapparater var på på hög volym, kollegorna applåderade alla besök till frisören och även de mer banala tankarna verbaliserades. Nu känner jag mig utanför mitt natuliga habitat. Som E.T. i Kalifornien. Som Borat på en feministisk kongress.

Istället för stämbanden, använder mina kollegor Skype-chatten för att kommunicera sig. Där får man dagens uppdrag, hjälp om man har problem och -även- något litet skämt. Vissa ser detta som produktivitetens stora hemlighet. Jag tror att det är ett machiavelliskt sätt att göra någonting riktigt svenskt: hålla distansen.

3,2,1, tystnad och... nu kör vi!